Cases de l'Eixample.
Hi ha a l'Eixample tota una sèrie de cases d'una bellesa extraordinària, i amb molta història. Pujant pel Passeig de Gràcia, en arribar al carrer Consell de Cent, a mà esquerra, trobem la casa Lleó i Morera de l'arquitecte Domènech i Muntaner. Aquesta casa és un clar exponent de la vanitat de la burgesia barcelonina. En el principal, observem la tribuna des d'on els senyors miraven el carrer i es mostraven als transeünts amb tota la seva fastuositat. És molt divertida la balconada, en què s'observen unes escultures de muses que sostenen en les seves mans les últimes novetats tecnològiques de l'època. Així, una musa ensenya una càmera fotogràfica; una altra una bombeta; l'altra un gramòfon i la darrera un telèfon. D'aquesta manera els senyors de la casa ensenyaven als passejants del carrer que ells tenien aquestes novetats preuades. Feien ostentació del seu poder adquisitiu.
Pujant pel Passeig de Gràcia ens trobem amb les dues cases més fotografiades, juntament amb la Pedrera, la casa Ametller de Puig i Cadafalch i la casa Batlló d' Antoni Gaudí.
La casa Ametller té una façana que recorda les cases holandeses, i en ella hi veiem tot el treball del Modernisme aplicat a diferents elements com el ferro, la fusta i els detalls decoratius. La casa del gran xocolater té una entrada que ens porta a un estil gòtic del nord. És impressionant l'efecte que causa al visitant.
Al costat trobem la casa Batlló, una clara resposta gaudiniana a la casa Ametller. Hi ha una harmonia entre les teulades dels dos edificis. Aquest equilibri es trenca amb la casa que fa xamfrà, que és massa alta i no segueix l'ordre de les façanes. La casa Batlló representa un Sant Jordi i el drac. La torre és Sant Jordi, acabada en creu, i la teulada fa la forma d'un llom de drac.
Una altra casa ben interessant és la que avui és seu de l'Institut Ramon Llull, la casa del Baró de Cuadras, a la Diagonal, de Puig i Cadafalch. Un edifici amb dues cares: la façana que dóna a l'avinguda Diagonal és de gust goticista, propi de l'arquitecte, en canvi, la façana del darrere, que dóna al carrer Rosselló, recorda l'estil Sezession vienès.
És un luxe passejar-se per l'Eixample i observar aquest conjunt de cases tan singulars. I, evidentment, n'hi ha moltes més, que omplirien més rutes de diumenge.
Pujant pel Passeig de Gràcia ens trobem amb les dues cases més fotografiades, juntament amb la Pedrera, la casa Ametller de Puig i Cadafalch i la casa Batlló d' Antoni Gaudí.
La casa Ametller té una façana que recorda les cases holandeses, i en ella hi veiem tot el treball del Modernisme aplicat a diferents elements com el ferro, la fusta i els detalls decoratius. La casa del gran xocolater té una entrada que ens porta a un estil gòtic del nord. És impressionant l'efecte que causa al visitant.
Al costat trobem la casa Batlló, una clara resposta gaudiniana a la casa Ametller. Hi ha una harmonia entre les teulades dels dos edificis. Aquest equilibri es trenca amb la casa que fa xamfrà, que és massa alta i no segueix l'ordre de les façanes. La casa Batlló representa un Sant Jordi i el drac. La torre és Sant Jordi, acabada en creu, i la teulada fa la forma d'un llom de drac.
Una altra casa ben interessant és la que avui és seu de l'Institut Ramon Llull, la casa del Baró de Cuadras, a la Diagonal, de Puig i Cadafalch. Un edifici amb dues cares: la façana que dóna a l'avinguda Diagonal és de gust goticista, propi de l'arquitecte, en canvi, la façana del darrere, que dóna al carrer Rosselló, recorda l'estil Sezession vienès.
És un luxe passejar-se per l'Eixample i observar aquest conjunt de cases tan singulars. I, evidentment, n'hi ha moltes més, que omplirien més rutes de diumenge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada