S'acaben les vacances, el pessebre fins l'any vinent.
Avui és el dia que ens acomiadem del pessebre. El desfarem, fins a l'any que ve. Ens ha fet companyia tots aquests dies i nits, quan els pastorets, amb ànima de ferro, vetllaven el foc i el silenci dels estels.
Ara s'han acabat les vacances i res més simbòlic d'aquest acabament que el desfilar de les figures cap a les seves destinacions: algunes, el paper de seda, altres, un paper de diari de fa temps; totes s'enfilaran al poble de l'altell, on habitaran en letargia fins l'any vinent, quan tornaran a emprendre el camí polsegós de Betlem.
Com cada any, hem anat a la Fira de Santa Llúcia. Tenim la tradició de comprar una figura de fang.
Ens hem passejat entre les parades, encantant-nos davant d'una que tenia unes masies petites de suro; ens hem parat davant la varietat dels caganers, una de les nostres figures més importants; autèntic símbol del nostre origen pagès, i de l'amor per la terra; qui l'abonarà millor que ell?...
L'origen del pessebre és remot. Sant Francesc fou dels primers a fer-lo; i els romans també posaven les seves figures de déus per aquestes dates.
Té molts significats el pessebre. Entre d'altres, de ben segur que és una manera de retrobar-nos amb el nostre origen i l'ànim d'ajudar als altres i a nosaltres mateixos. Tots necessitem una roba que ens abrigui el nostre cos; una mica de menjar que ens doni energia; l'escalf d'una brasa; unes paraules amigues que ens reconfortin...Ells van parar-se en una establia i van trobar aquests acompanyants. En la senzillesa i l'anonimat, en el no res, el foc que crema i l'olor de la molsa, sentim una esperança dolça; una il·lusió en la bondat de les persones.
D'acord, hi haurà qui em dirà que aquesta voluntat d'ajuda hi hauria de ser els 364 dies restants de l'any. En efecte, farem perquè hi sigui, probablement alguns dies més que en d'altres, en el nostre dia a dia, aqueferat i egoista; i no deixarem d'acollir cada any per Nadal el pessebre, que amb la flaire de bosc ens portarà a reunir-nos-hi per cantar i sentir qui som i què podem fer en el dia de demà.
L'origen del pessebre és remot. Sant Francesc fou dels primers a fer-lo; i els romans també posaven les seves figures de déus per aquestes dates.
Té molts significats el pessebre. Entre d'altres, de ben segur que és una manera de retrobar-nos amb el nostre origen i l'ànim d'ajudar als altres i a nosaltres mateixos. Tots necessitem una roba que ens abrigui el nostre cos; una mica de menjar que ens doni energia; l'escalf d'una brasa; unes paraules amigues que ens reconfortin...Ells van parar-se en una establia i van trobar aquests acompanyants. En la senzillesa i l'anonimat, en el no res, el foc que crema i l'olor de la molsa, sentim una esperança dolça; una il·lusió en la bondat de les persones.
D'acord, hi haurà qui em dirà que aquesta voluntat d'ajuda hi hauria de ser els 364 dies restants de l'any. En efecte, farem perquè hi sigui, probablement alguns dies més que en d'altres, en el nostre dia a dia, aqueferat i egoista; i no deixarem d'acollir cada any per Nadal el pessebre, que amb la flaire de bosc ens portarà a reunir-nos-hi per cantar i sentir qui som i què podem fer en el dia de demà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada