La casa del menestral.




Qui passeja pels carrers que envolten la catedral de Santa Maria del Mar descobreix el ric entramat comercial que tenia Barcelona en la Baixa Edat Mitjana. Els noms dels carrers remeten a aquest passat gremial: agullers; boters; brocaters; corders; cotoners; dagueria; escudellers; espaseria; fusteria; mirallers; semolers; vidriers...Un passat artesà que viu en els cognoms; alguns tan coneguts com Fuster, Sabater, o Ferrer...

L'ofici era après de pares a fills i l'aprenent passava per un examen que es feia amb una certa solemnitat en una plaça, amb públic. Els gremis establien les regles dels oficis, els drets dels treballadors i també les relacions comercials; inspeccionaven la qualitat dels productes creats, i podien fer destruir una remesa que no fos bona, que no estigués ben feta. Això comprometia la reputació de l'artesà, ja que els productes refusats es deixaven davant del seu taller.

Els gremis donaven força i dinamisme a la ciutat, també tenien el poder de defensar-la en situacions de crisi, al crit del Via fora!, enarborant la seva bandera sortien a fer justícia.

Els establiments i tallers es posaven per especialitat amb un sentit ben pràctic de la vida; trobaríem, doncs, un assaonador de pells ben a prop d'un sabater; i concentracions d'un ofici per evitar competències. Ens hem d'imaginar un bigarrat laberint d'olors, fresses i parlars.

Hi ha una casa, al costat de Santa Maria del Mar, darrere de la font del rec comtal, que conserva la forma típica de la casa del menestral. Hi veiem a tocar de carrer el que podria ser el seu taller, i a dalt, la vivenda. Aquesta casa també fa pensar en les tabernae romanes.

Un volt per aquesta zona et fa anar cap a aquelles èpoques dures i, a la vegada, d'esplendor, de creixement, quan Barcelona tenia unes de les drassanes més importants de la costa catalana, on es construïen els vaixells que solcaven els mars en la ruta del comerç. 

I parlant de noms d'oficis...la campana que penja a la catedral de Santa Maria es diu la Pescadora, la guia de la gent del mar.


Comentaris

  1. Mòl bòn relat y mol sert .u dic per esperiençia , no meva pro escultada de mol aprop .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Paquita! En efecte, te n'adones que la ciutat ha estat plena d'iniciativa en la seva història, de gent que ha treballat molt i ha creat amb les seves mans, i això ens ha donat tanta força com a societat i hem heretat un caràcter creatiu.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars