La dama del criquet.

La Chris portava bastant de temps practicant amb el bat. Abans es quedava amb un pam de nas, quan el llançador encertava de ple el travesser que es sosté sobre el wicket i ni se n'adonava. Eliminada i cap a la banqueta un cop més.

En Jamie, un company de la classe de dibuix, li havia ensenyat una tècnica. Aquella tarda, ell anava a Notting Hill a buscar la Chris per fer un partit al Hyde Park amb l'equip dels artistes. Els matemàtics estaven convençuts de fúme'ls-hi una bona pallissa. Portaven temps jugant i tenien ganes de revenja.

La Chris ja l'esperava a la porta. Duia un vestit estampat de flors vermelles i grogues i sandàlies. Escolta tu... que anem a jugar a cricket! Ella es mira un moment al reflex del vidre, es dóna una volta. El seu cabell ros s'esbulla amb el vent. Tens raó. Riu. T'importa que pugem...? D'acord, però farem tard. Ja fem tard! Rebla en Jamie. Pugen d'una revolada per les escales fins al tercer pis. Entren al petit estudi. Vols un te?... L'acceptaria, però fem tard. Insisiteix en Jamie. 

Mentre la Chris es canvia, en Jamie passeja la mirada per la prestatgeria de llibres. Baixa fins a la taula escriptori i observa la porta del balcó, des d' on es veu el carrer de cases acolorides. S'asseu a la cadira i mira l'amuntegament de tasses i plats a la cuina. Trepitja una cosa petita a la moqueta, s'ajup per collir-la, és un pintallavis. A l'esquerra, sobre un sofà cobert amb un pareo blau marí, reposa roncant un gat gros i tigrat. Com es diu el gat? Pregunta. Bertrand. Pel filòsof. Ja estic! Diu la Chris. I Surt de la cambra amb un xandall fúcsia. Això ja és més apropiat. Som-hi!

Baixen al Tube. A aquella hora del diumenge a la tarda no va gaire carregat. Molta gent és als estadis esgargamellant-se pels seus equips, o mandrejant a casa, hi haurà qui sortirà al camp...Primeres hores d'una tarda anodina d'un diumenge tardoral. Cares de son. Un diari esportiu oblidat en un seient. Parla del Pedro, el fitxatge estel·lar del Chelsea. Escolten la megafonia del metro: Mind the gap, between the train and the floor station...

La fresca del Hyde Park els rep, i amb l'animació que dóna la tarda solejada. Un ventet els duu a l'olfacte la dolçor dels gofres. Es dirigeixen cap a Kensington Gardens, zona ideal pels partits. Deixeu-me agafar el bat. Em ve molt de gust intentar-ho...Prega la Chris. Chris, el bat és teu. Després de la demostració del darrer dia. Per poc que no trenques un vidre del Palau de Kensington.

La Chris pren el bat, amb energia. L'alça i baixa el cos una mica, obrint les cames. Espera el llançament, balancejant-se. Els companys l'animen. Vinga, vinga, tu pots! Envia-la ben lluny! 

El llançador comença la seva cursa, un, dos, tres, quatre, i fueteja amb el braç una pilota que la Chris, sense pensar, engalta cap al cel, i es perd no se sap on... Viscaaa! L'encert ha propiciat curses per part dels batedors i la suma de punts. Els companys l'envolten xisclant, felicitant-la. I ella salta aixecant els braços enlaire. Gran cop! El partit acaba de començar i molt bé per a ells. On deu haver anat la pilota?...

El partit els dóna energia i il.lusió. Riuen, xisclen, salten, corren... El criquet és un joc d'equip i d'estratègia. És un joc de més de cent anys, que té l'escalf del sol de la Índia, on és l'esport nacional. Un partit pot durar dies sobre el terreny oval. Un partit llarg, en què pot passar de tot. Un esport per gaudir-lo amb calma, amb els amics, tot i fent unes pauses per prendre una tassa de te. 

En acabat, la Chris en Jamie i tots els jugadors  decideixen anar a prendre quelcom. Ja no importa el vencedor, sinó que s'ho han passat molt bé. Van a Kensington Palace, on hi ha una cafeteria prou agradable.

S'asseuen a la terrassa, i es demananen tes i els increibles pastissets de nabius. Mentre xerren, la Chris s'adona d'una vella dama que seu a prop seu, i que aixeca amb delicadesa la tassa de te. Duu guants blancs. Uns llavis vermells contrasten amb la pal·lidesa de la cara. El nas, una mica punxegut. Els ulls grisos i somniadors. Porta un vestit de color blau cel. Sembla la reina mare, té un aire distingit i frueix del seu voltant amb calma. Impertorbable,com un vestigi del passat, talment una resident de Kensington...Li crida l'atenció el barret amb flors que porta, per on s'escapen alguns blens de cabell blanc.

El barret és gran, d'ala ampla, vorejat de flors i cobert per dalt també de més flors i fulles de llorer. Entremig d'aquestes  hi reposa un objecte brillant i rodó. Li comenta a en Jamie. Fixa-t'hi, entre les flors sembla que hi duu una poma...que freak! 

Al cap d'una estona, en Jamie s'aixeca per anar al lavabo, i, en passar pel costat de la "reina mare", té ben a prop aquell barret i es queda atònit mirant-se'l.Dirigeix la mirada cap a la Chris, enriolat, però aquesta està distreta parlant amb els amics. 

Quan li expliqui el que acabo de veure!...no s'ho creurà! La brillantor vermella i rodona és una pilota de cricket! S'ho pensa dues vegades i decideix que podria ser divertit. Amb sigil es col.loca darrera la dama i dirigeix la mà, molt lentament, cap a la pilota. Ja la toca, la subjecta i comprova que no està fixa. La pren.

Quan torna a la taula diu a la Chris "mira la dama, fixa't en el barret!" Ella mira i no veu res d'especial fins que troba a faltar la poma. Veu com en Jamie se la mira amb ulls trapelles. No! Diga'm que no ho has fet! Com un mag en Jamie es treu de la butxaca la pilota. Realment, Chris, ja no pots tenir més punteria. "Sí home! Em faràs creure que és la que hem perdut!""Qui sap! La dama somieja amb el seu te, i no se n'adona de res...o si? Potser és una forma de cridar l'atenció, com qualsevol altra, potser la solitud la porta a fer extravagàncies..."