Una conversa quotidiana.

Una de les exposicions que em va agradar més del passat curs va ser la que va oferir la Fundació d'art La Pedrera sobre l'arquitecte i artista rus El Lissitzky. Vaig sortir de la mostra pensant en l'ànim alliberador d'aquest artista, en la seva innovació,i, a la vegada, en la propagació d'il·lusió en la creativitat. La revisió de l'obra transmetia una gran confiança en la capacitat del gènere humà per innovar. Vaig sortir de La Pedrera amb un gran optimisme. Una obra necessària, en el nostre moment d'incerteses polítiques i econòmiques, per veure que en moments molt díficils, aquells ho eren infinitament més que els nostres, les persones poden crear el nou i poden donar confiança a les persones en els seus valors.

Durant la repressió tsarista a la comunitat jueva, Lissitzky va vagabundejar per Europa a la recerca d'idees i quan el nazisme el va forçar al retorn, a casa ja va poder completar els seus estudis en arquitectura. En aquell moment a Rússia hi havia un renaixement de la cultura jueva, després de l'enderrocament dels tsars.

Lissitzky va reivindicar les lletres hebrees que van estar prohibides molts anys, i les combinava amb dibuixos que il.lustraven llibres de rondalles i cançons. Era retornar a la vida normal el batec de tot un poble. Aquests dibuixos eren d'il·lusió, per al públic més jove i per a tothom. La paraules de la gent tornaven a explicar històries, en una conversa quotidiana.

D'aquesta exposició també sorprenien els moderns dissenys d'edificis en posició horitzontal, una mena d'alternativa als gratacels, els anomenats Wolkenbügel, amb una clara voluntat de proposar una vida oberta a la comunitat, al compartir que dóna l'horitzontalitat sobre el terreny, més que no pas l'amuntegament dels edificis alts. Ningú trepitjaria a ningú visquent en aquests espais. Va ser una arquitectura utòpica, crec que va quedar en els dibuixos, però segur que la idea ha estat portada a terme d'alguna manera avui dia, en els aeroports, per exemple. Són edificis de ciutat futurista, de pel·lícula de ciència ficció.

I els dissenys de cubs, rectangles i formes geomètriques amb il.lusió tridimensional, que semblaven un avenç dels dissenys que avui podem fer amb els ordinadors. Eren també com unes propostes molt imaginatives de creació d'espais. Podien connectar perfectament amb el seu univers arquitectònic. Aquests dibuixos els anomenava els Prouns, projectes per a l'afirmació del nou.

Totes aquestes creacions encomanen optimisme perquè són absolutament noves. No arrosseguen passat. 

Com una afirmació del nou és també la seva participació en l'obra operística Victòria sobre el Sol, una història en la qual els homes creen una alternativa a l'energia que prové del sol. Aquest missatge d'avenç i de progrés que desprèn l'obra de Lissitzky va captivar el govern soviètic, fet que el va dur a dibuixar cartells propagandístics per aquest. La seva última obra, un cartell de l'any1941, anima el poble rus a construir més tancs per lluitar contra l'alemanya nazi.

Per acabar, m'agradaria destacar el seu amor pels llibres, que considera l'objecte artístic del futur. El llibre com a obra que reviu en cada lectura i es transforma tantes vegades com sigui llegit. Va dissenyar llibres en què les pàgines amb doblecs creaven unes estructures ben originals.

L'obra de El Lissitzki ens sedueix per la seva modernitat i optimisme. Un document del passat que ens parla de la possibilitat de progrés i de transformar la quotidianitat.