Els somnis de la gata.





Quan veus que agafem un llibre i ens seiem, mioles, veu trencada, i véns al nostre costat. Ets una afectuosa companya de lectura. T'acomodes al braç i t'agraïm a l'hivern el teu escalf. Si hi ha música encara millor. La que t'agrada més, és, sens dubtes, el piano del Dave Brubeck, acompanyat pel saxòfon del Paul Desmond. T'agrada la música ondulant, t'hi adorms emetent uns petits roncs d'aprovació... Et quedes ben adormida i mous els bigotis. En què somies?... 

Somies en llargues caminades per sobre dels teulats?... Sinuosa i enllunada. Sents les sargantanes? Xiscla la vella òliba, que et veu de lluny! O potser en un salt inversemblant al passadís? Autèntica skater... Somies que mames, el moviment de musell i bigotis et delaten...o que tastes la frescor de la fulla de roser...o que caces, potser, un peixet de plata?...





Comentaris

  1. Preciós homenatge a un animal de companyia. No sé per què en diuen de companyia. Potser perquè sense la seva presència, un cop acostumats, és impossible viure.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars