Júpiter i Venus.

Cada nit sopem al balcó.
Silent i fragant, la nit ens repara.
Un de cara a l'altre,
una espelma arbitra les paraules,
les pauses.
Dos vasos, dos plats, dues estovalles,
el dring dels coberts   
a la taula petita.
De tant en tant mirem el cel estelat,
vibrant de grills.
I els veiem a ells dos, en simetria. La nit serena
ens els apropa.
Júpiter i Venus allà dalt, sopant
com nosaltres, 
en una taula més gran.