Retorn del bosc sota la pluja.

L'experiència de la caminada tenia molt de valor i més quan la tornada es va produir sota la pluja, de paraigua el bosc sencer.Un gaudi pels sentits, i sobretot per l'olfacte; no us podeu imaginar com s'intensifiquen les olors quan plou a muntanya, i aquell so calmant de l'aigua a les fulles dels arbres. Recordàvem el poeta nord-americà Robert Frost, i els seus versos sobre el bosc i el caminant.

"Two roads diverged in a yellow wood,
and sorry I could not travel both..."

Vam creuar tres muntanyes -no és broma...,- per dirigir-nos a Sant Hilari Sacalm, partint d'Espinelves. 

En el primer tram de ruta vam fer una ascensió molt pronunciada fins a arribar a un relleu més onejant i agradable, acompanyats pel cant melodiós de les merles i ombrejats per alzines centenàries. El camí duia al tram de carretera fronterer entre Osona i La Selva. Allà, tenint a l'altra banda de la carretera la referència d'uns vivers i una creu de terme, vam encetar el segon camí, que ens duria a pujar fins arribar a l'antiga casa de la Cau. 

Baixant, trobàrem la font de la Cau, on vam dinar els nostres sandvitxos, ben satisfets del recorregut. I seguírem, davallant fins a la carretera que duu a Sant Hilari. Aquí el camí acabava, però seguint la carretera a mà esquerra veiérem un pal de guia que indicava la continuació de l'excursió en aquella direcció. Tard o d'hora el trobaríem. I així va ser, transcorreguts uns deu minuts de marxa, a mà dreta s'obria el camí que ens havia de menar a Sant Hilari, molt bell, amb grans espais coberts d'ombra. 

Finalment, vam albirar Sant Hilari al lluny, però se'ns feia tard i calia calcular el retorn. Vam dir-nos que un dia hi tornaríem  per pujar a visitar aquesta vegada el castell del segle XIII de Mascaró. Un nou repte per a una nova caminada. De retorn, ens va acompanyar el so compassat de la pluja.