Pel Maig, cada dia un vers.

Quin plaer tenir més temps per redescobrir lectures! Vaig trobar en una llibreria una joia sobre la poètica dels trobadors de Jaume Vallcorba. De la primavera al Paraíso, m'ha recordat aquell trimestre a la universitat, ja fa molts anys, quan en Vallcorba ens va encomanar el seu entusiasme per als creadors de la cançó.

Ara, en plena setmana de la poesia, es parlarà d'aquest llibre i s'estan celebrant recitals en què es recordarà el poeta que fou en Vallcorba.

I tornant a aquesta obra, el discurs associa l'inici del cant a l'arribada de la primavera, el moment que venç les inclemències de l'hivern i els ocells donen vida als arbres. És el moment quan el poeta es sent predisposat a l'amor, l'escenari propici. D'aquí que en tantes cançons aparegui la menció a la primavera.

Els poetes cantaran a una dama, domna o domina, que  reuneix les qualitats pròpies de la dona noble dels segles XII i XIII, època en què viu el moviment trobadoresc, i aquestes es veuran amplificades al màxim, creant una distància insuperable entre trobador i la satisfacció del desig. La dama no es trobarà a l'encalç del trobador, el superarà en tot, i aquest esdevindrà un serf d'ella.

D'aquí el joc del trasllat de l'amor a l'àmbit del vassallatge, el trobador podrà ser un servidor d'aquesta dama, com ho és d'un senyor feudal, per això el terme domina referent a la dama. En aquest distanciament, el poeta viu un amor que es consum en un desig insatisfet i aquest estat és el que crea la tensió en l'argument d'aquesta poètica. En aquest estat el poeta va espiritualitzant el seu amor, convertint-lo en un amor pur, llunyà a la vulgaritat de l'amor mundà, i és el que es coneix com l'amor cortès o el fin'amors. Aquest amor quedarà en un àmbit de sofisticació.

La dama porta el poeta al sofriment, i és aquest el motor de tota la lírica. La recerca dels rims ve de la solitud, una recerca que el trobador convertirà en un ver treball d'artesà.

Alain Chartier, l'autor de la Belle dame sans merci, va ser cridat a un judici per haver explicat en la seva ficció la desaparició de l'enamorat no correspost, responent a la denúncia de tres dames, que es sentiren ultratjades per la visió donada de la domna. Pensem en l'època la gravetat del possible suïcidi de l'enamorat, condemnat eternament.

Malgrat aquesta distància que permet elaborar tota una temàtica entre l'enamorat i la dama, no se'ns escapa que l'ànim de satisfer el desig és l'objectiu primer del trobador. Podria ser l'amor vassallàtic o una dama virtuosa una espècia de camuflatge davant l'estricte ordre eclesiàstic? Una dada històrica ens porta a pensar-hi, i és que després de la Batalla de Muret, quan Simó de Montfort entra amb els croats a Tolosa, el corrent trobadoresc s'acaba.

I després dels trobadors, Dant segueix cantant les virtuts d'una dama excelsa, angèlica, Beatriu. Però som en una altra època, i la dama ja no té aquella fredor romànica, si no que transmet bondat i pietat. La idealització aquest cop acabarà portant el poeta a una nou trasllat. Si en el context trobadoresc es cercava una distància en el món feudal vassallàtic, en Dant la distància té una similitud a la devoció mariana. I, en efecte, en alguns poemes la lloança a Beatriu sembla a la verge Maria. En aquest pas, la idealització de l'estimada es fa traslladant aquesta a la creença cristiana. Beatrice conduirà Dant fins al paradís.

En ambdós estils, el trobadoresc i l'estilnosvista de Dant, trobem unes idealitzacions de l'amor que porten a encobrir aquest sota l'empara del vassallatge militar i de la religió. 

Quan canten els ocells i el cant de la merla és tan dolç és ara, al maig, quan el trobador i el joglar surten pels camins a la cerca de l'amor i l'aventura.