Butcher's Crossing

L'estiu és l'època quan es pot llegir més, durant aquestes tardes que s'allarguen sense límit després del dinar i fa una calor a fora que et fa desistir de sortir.

Tenia ganes d'agafar una bona novel·la d'aventures, d'aquelles que llegíem en l'adolescència, una novel·la que et distragués de veritat, i l'altre dia, voltant per una freda superfície de llibres, però amb una atenció excel·lent dels llibreters, he dit freda per la malaurada solitud del lloc, em va cridar l'atenció una bonica portada en la qual es veia el dibuix d'un búfal immòbil en una arbreda. Vaig fullejar les primeres planes i ja em va atrapar. Era una aventura de l'oest. Butcher's Crossing.

John Williams, nom de ressonàncies de música de cinema, com el John Williams de La terminal, et transporta al vell Oest, a les muntanyes de Colorado, a la cacera més apoteòsica que es pugui fer de búfals, quan aquests pobres animals ja comencen a extingir-se per l'efecte depredador de l'home. 

Andrews és un noi de ciutat que vol conèixer la llibertat dels espais oberts. Atret per imatges de la cacera de búfals, deixa la còmoda vida d'estudiant per endinsar-se en un lloc mític, que no deixa de ser, en el seu cas, l'entrada a la vida adulta. 

Aquesta anada a l'espai lliure i verge és un acte romàntic; immers en la idea que l'ésser humà ha perdut la seva essència a la ciutat, podríem esmentar el Walden de Thoreau o El bon salvatge de Rosseau. Amb la industrialització es van perdent els espais de llibertat i un paradís perdut comença a prendre cos en la ment dels escriptors. Està bé que una novel·la escrita en els nostres temps suggereixi aquesta temàtica.

Andrews arriba a un poble típic de l'oest, polsegós, amb finestres cobertes per teixits, amb quatre cases i una taverna prostíbul. Allí coneix Francine, una bonica noia per la qual se sent atret. Les escenes del poble són una delícia, tot el temps que transcorre el noi, esperant començar el seu viatge. Recorda molt bé l'inici de novel·les d'aventures, en les quals la preparació per la sortida de l'heroi és tan important com el que vindrà després. En el poble, es troba amb en Miller, un experimentat caçador de búfals, al qual proposa el negoci d'anar a caçar. Aquest coneix molt bé el territori dels búfals i vol fer una cacera com les d'abans. Miller contacta amb el millor escorxador, l'Schneider, i el millor conductor de carros, en Charley Hogue, els dos són els clàssics homes durs de l'oest. Li explica al noi que compta amb ell perquè ajudi l'escorxador en la feina. Andrews se n'adona que l'escorxador porta una pistola a la cintura i la seva mirada és de pocs amics.

Tots quatre comencen el viatge i formen un quartet molt autèntic, propi de les pel·lícules. L'aventura comença quan en Miller vol fer camí per una ruta més ràpida, però que no sembla recordar gaire bé i comencen a patir set. L'Schneider ja vol deixar plantat el projecte, però en Miller aconsegueix convèncer-lo perquè continuï. Increïbles les descripcions de l'elaboració de bales a la vora del foc, o de com alleugen la set dels bous que tiren del carro, l'ascensió a les muntanyes, les dificultats per tirar amunt, com han de posar l'espatlla a les rodes i empènyer... En aquells moments, Andrews mostra la seva inexperiència, entusiasmat per arribar al lloc desitjat, i no reserva les seves forces. La fatiga del principiant sortirà, i en Miller el tranquil·litza dient-li que un va aprenent amb l'experiència.

Francine  li diu a l'Andrews, abans de partir, que ell ja no serà el mateix quan torni, les seves mans fines vindran dures com les dels homes que ha conegut. Aquesta Penelope del Far West indica el punt de sortida de l'obra. Es podria pensar en un viatge iniciàtic i en tantes altres aventures, com L'illa del tresor, o  Moby Dick.