El parany dels ulls.

Ernst Ludwig Kirchner. Museu de Belles Arts d'Hamburg.

En la nostra llengua hi ha moltes expressions referents a la mirada: mirar de fit a fit, clavar els ulls, afitorar amb els ulls, mirar de biaix...Totes amb els seus sentits. N'hi ha una de molt bella, és aquella que parla de beure's algú amb els ulls. N'hi ha altra de més justa per copsar la plasticitat de la mirada amorosa?

Plató parla de la mirada com el mitjà per arribar a conèixer l'ànima de l'ésser humà. Segons la tradició trobadoresca, i llegint el bell sonet de Petrarca, l'amor entra pels ulls. Tal i com diu en els versos dedicats a la descoberta de Laura a l'església d'Avinyó, "vaig trobar els ulls que em fermen en parany". La mirada és el camí d'Eros.

També Ausiàs March s'hi refereix en el poema CI, quan diu "yo viu uns ulls haver tan gran potença/ de dar dolor e prometre plaher." En el seu cas, però, sembla apropar-se a una femme fatale, per això del prometre plaer. Potser ens allunyem de la dona bondadosa del Dolce still nuovo de Guido Guinizelli, i ens recorda més els ulls trobadissos de Lilith, la dona tentacle.

Sens dubtes, aquesta darrera ha inspirat als artistes de tots els temps. Recomanable és el llibre Les filles de Lilith, d'Erika Bornay. Amb unes bones il·lustracions, ressegueix les obres pictòriques que han abordat el tema.

El personatge de la primera dona d'Adam, segons la llegenda i les velles escriptures medievals del judaisme, esdevé un motiu  quan parlem de l'atracció amorosa, però sobretot quan es tracta de la perdició. El mateix tenim amb les Sirenes d' Odisseu. En ambdós casos parlem de la dona com a atracció irresistible que duu a la pèrdua de la raó.

El personatge de Lilith esdevé  atractiu per la seva rebel·lia.  Al sisè dia, Adam sent gelosia de les parelles de l'Edèn. Ell es troba tot sol. Déu decideix oferir-li una parella, Lilith. Però amb ella tampoc no li arriba la felicitat, ja que aquesta es nega a fer-li cas. Lilith opta per la llibertat, i desaparaeix en la fosca de la nit. De fet, en alguna traducció, el seu nom apareix com a òliva.

Lilith només és a la Biblia a Isaïes. En aquests preciosos passatges, també es menciona el poder seductor de les dames de Sió..."són altives, caminen tibades, miren amb ulls seductors, passegen a passos menuts fent dringar les anelles dels turmells..." No ens imaginem també aquí els ulls temptadors? 

I ja, per anar acabant, ens ve a la memòria el poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit, en els següents versos de caire popular : "i el seu esguard damunt el meu esguard/sóc presoner/que la vull presonera:/aquest matí que una flor m`ha posat li deia així/ baix baixet/ a l'orella:/ sota els teus ulls, és un bes el que em plau.