Un país en una galeta.

Sempre que pujo al Pallars no me'n descuido de la caixa de galetes groga de la Noguera Pallaresa. Van ser una descoberta que vaig fer fa uns anys, quan vaig anar amb els alumnes en el viatge de convivències. Buscava un record per endur-me a Barcelona. En una botiga em va cridar l'atenció la caixa groga. Crec recordar que aquell any ens hostatjàvem a Rialp.

Ja a Barcelona, el primer tast de la galeta irregular, amb el punt de la nou i el sabor de la mantega em va seduir. Que bona! Era una galeta com les d'abans, com les que feien les àvies. A més, em portaven el bon record de l'estada en aquesta terra tan bonica, de la seva gastronomia, del seu paisatge.

A partir d'aquell moment, la caixa groga s'ha convertit per a mi i la meva família en una icona de les convivències al Pallars. I és que, a més, la caixa en sí és molt bonica, amb un senzill dibuix de la noguera i del riu. I a dins, les galetes queden dins d'un fi embolcall. Bona presentació, molt pròpia.

Aquest any no em tocava anar-hi, perquè no estic de tutor en el grup que hi pujava. Un dia, a classe, els recomanava als alumnes les galetes, explicant-los el plaer del seu gust, la concentració justa del sabor, de la nou, la flaire de les nogueres, de la terra...Com es trenquen a la dent, que obra el seu gruix, el seus relleus, com els de la seva terra muntanyosa.

Quina alegria va ser la meva, fa uns dies, quan a la tornada de vacances em vingueren amb dues capses grogues. Gràcies nois!! 

Vam dedicar l'inici de la classe a fer un tast de les galetes, tan senzilles i bones...Tan com aquesta terra. 
Les galetes de la Noguera Pallaresa són una menja exquisida, una recepta que La Lionesa de Sort ha de seguir cuidant perquè en aquell trosset de farina cuita es paladeja el sabor d'una comarca preciosa.