Des de Sant Miquel dels Barretons.

Ens hem arrapat a les pedres, a les arrels, a la terra, als troncs, als arbusts, per tal de baixar de Sant Segimon. Hem posat els peus de totes les formes possibles per no errar i caure. Els peus han trepitjat tantes pedres que ens fan mal. Malgrat això,ha valgut la pena l'exercici, perquè ara assaborim una pau que abans no teníem. 

El nostre objectiu era el cim del Matagalls. El camí ens ha portat a la masia-ermita de l'Erola i després hem enfilat cap a Sant Segimon. Això ha estat un cop hem creuat el torrent de l'Oratori, molt cabalós des de la font del Matagalls. A partir d'aquí, el camí ha començat a fer-se costerut. 

Hem arribat a Sant Miquel dels Barretons i estàvem molt cansats, així que hem decidit dinar, tot admirant l'alçada i les muntanyes. Érem a 1230 metres.

L'ermita de Sant Miquel dels Barretons fou construïda per l'ermità Miquel de Borgonya, atret per la llegenda de Sant Segimon, rei de Borgonya, que fou destronat i es retirà a la zona muntanyenca una temporada. El nom de barretons fa referència a l'antic costum dels romeus, que oferien el seu barret al sant perquè aquest els tragués el mal de cap.

Avui, en el nostre trajecte, hem gaudit de les olors de les plantes, de la simfonia alada dels ocells i dels corrents d'aigua, del verd i del confeti de les flors blanques. Hem visitat també racons que ja coneixíem, com la casa que té el rellotge de sol més antic d'Europa. Per cert, a la masia de l'Erola n'hem vist un altre, també de molt interessant.

Ermita de l'Erola