Tots els meus adéus.
La primavera ja es percep en l'ambient de la tarda, que s'allarga, i pels volts de les set hi ha uns cels vermells i es sent la merla que canta al creuar el parc. Sento ganes d'iniciar nous projectes i de seguir el camí que sempre ens sorprendrà. Va bé, en aquest moment, un poema de Rilke que fa:
Tots els meus adéus són fets. Tantes partences
m'han lentament format des de la meva infantesa.
Però torno encara, recomenço,
aquest franc retorn allibera el meu esguard.
El que em resta és omplir-lo
i la meva alegria sempre impenitent
d'haver estimat coses semblants
a aquestes absències que ens fan obrar.
Rainer Maria Rilke 59,Vergers (trad. Mariàngela Vilallonga)
En la poesia de Rilke, les idees de partença i de retorn són una constant. La base en la que es construeix tota la seva poètica. Son conceptes que li serveixen com a punt d'inflexió per a un "reset". De la mateixa manera, podem considerar els conceptes de buit i de plenitut que ens descriu François Cheng en el seu lllibre que porta el mateix títol, o sigui "Buit i plenitut". També el concepte de pausa (o de silenci) en l'escriptura musical (o sigui, el no res), serveix per a que tant el que la precedeix com el que la segueix, tingui sentit. La partença i el retorn de Rilke.
ResponEliminaGràcies pel poema i per donar-nos peu a fer reflexions!
Quim,
ResponEliminaOstres, quina foto tan preciosa! Està ben bé a l'alçada del poema