La màgia de Cummings.

En una de les biblioteques públiques d'aquesta ciutat, que si una cosa té de bona són aquests centres de cultura, vaig fer la troballa. La Biblioteca Mercè Rodoreda del Guinardó és la més ben equipada en poesia. Estic llegint aquests dies una edició bilingüe anglesa i catalana d'una recopilació de poemes d'e.e. cummings feta per Sargatal i prologada per Víctor Obiols. 

Cummings escrivia el seu nom amb minúscules en honor a un crític literari que el va voler empetitir així, i no sabia aquest que li estava embellint el nom amb un canvi molt propi del món del poeta.

Vaig descobrir aquest poeta fa uns anys, en una pel·lícula del Woody Allen. Hi sortia un fragment que fa "ningú, ni tan sols la pluja, té unes mans tan petites..."  Ara em vagava de tornar a submergir-me en el seu món. Cummings fa créixer les paraules, dotant-les de nous significats, traslladant-les en nous espais sintàctics, un adjectiu en el lloc d'un nom. 

Un dia parlàvem de les paraules amb significats diferents que en anglès tenen una pronúncia idèntica per a un llatí, però que l'anglès les fa amb un lleuger allargament de la vocal. Això pot portar a equívocs molt divertits. Com el cas de les paraules kiss i keys. Give me the keys, compte com ho dieu, a qui li dieu...Podríeu trobar-vos ben acompanyats de cop i volta, o amb una galta molt ardent de la bufa que us haurien ventat. En un poema de Cummings, ens estaven esperant les dues paraules, no és sorprenent? Thy lips are satraps in scarlet / in whose kiss is the combining of kings / thy wrist / are holy / which are the keepers of the key of thy blood / thy feet upon thy ankles are flowers in vases / of silver...

En la lectura descobreixes idees noves, com si el poema es reinventés constantment.

e.e.cummings crea un contrast de colors o imatges, com en el títol Chimneys and tulips. 

La ciutat, la soledat, l'amor, l'absurd, són temes que apareixen, a vegades amb un to dur, seriós, a voltes amb molt d'humor. També l'experimentació, com dèiem abans, l'ús del trencament del vers, o la imitació del text, que dibuixa una situació. Com el poema de la fulla que cau d'un arbre.

Llegint Cummings hom estimula la seva capacitat d'observar o captar les troballes que la vida ens posa davant dels nassos, i de trobar-hi curiosos significats o coincidències. 

Un matí, sortint del metro a Llacuna, vaig veure al terra una carta del nou de trèbols trencada, en la qual se'n veien tres. Un bell auguri per començar el dia. La màgia de la poesia comença a desplegar-se.