Les rosses de Polanski

La bellesa rossa ha sovintejat en la filmografia de Roman Polanski. S'ha parlat de l'afició de Hitchkock, amb Tippi Hedren, Ingrid Bergman, Janet Leigh...  però Polanski no es queda curt. 

Després de veure Emmanuelle Seignier a La Venus de las pieles, en una interpretació electritzant, que toca registres molt diferents, ens hem adonat que Polanski, en altres films, va treballar amb dues rosses més de bandera, les germanes Deneuve: Françoise Dorleac i Catherine. 

Françoise Dorleac, a Cul de sac, fa un paper situat també en un espai tancat, al castell on suposadament va viure l'escriptor Walter Scott. Catherine la trobem en una pel.lícula claustrofòbica com Repulsion, rodada al Londres dels 60. Quin ambient desprèn aquesta pel·lícula!

I ara tenim la Seigner, la nova dama rossa, tancada en un teatre durant una audició i mantenint un diàleg sobre la dona i la sexualitat amb l'alter ego de Polanski, l'actor Mathieu Amalric.

Val la pena la pel·lícula, pel que té de sorprenent. Veiem com l'adaptador teatral de la novel·la de Leopold von Sacher-Masoch passa de dominador, en el càsting, a ser sotmès per la indòmita francesa. No té preu el moment quan ella li suggereix un canvi en l'inici de l'obra i tot rutlla millor, o quan, per pena, el director accedeix a fer l'audició, i el deixa en estat catatònic la veu i el to aristocràtic de l'actriu, que esborra de cop la imatge xarona que tenia en entrar al teatre. Els diàlegs són una delícia.