Rosa de Figueres.

Miro les figures del pessebre i em vénen molts records. Mica en mica hem fet una col·lecció, amb el pas dels anys. Vam heretar una caixa amb figures molt antigues, aquestes no les posem, perquè es podrien trencar fàcilment. Les hem anat comprant a la Fira de Santa Llúcia, visita obligada cada any, i així  a figureta per any, ens hem anat fent la col·lecció de pastors. Algun cop hem anat amb la idea de comprar un personatge determinat, ens fa falta el pescador, o ens cal un rabadà...Però normalment, el motiu es fer una volta per l'ambient de la fira i comprar una figureta de fang amb l'ànima de ferro.

Les figures del naixement, però, les vam comprar a Figueres, a la botiga Rosa, un any que, pel pont de la constitució, vam pujar-hi i vam ensopegar amb la fira de Nadal que es celebrava a la plaça de l'Ajuntament. I allà, al carrer de la Jonquera, es troba la botiga Rosa.

Es tracta d'una botiga d'articles per la casa, artesans: plats de ceràmica, recipients de vidre, setrills, gerros, atuells de fusta per la cuina, morters, i elements decoratius. Apreciem un establiment en què encara es respira l'amor per les coses ben fetes i perdurables. L'estiu passat hi vam entrar, atrets per una figura de pedra de l'aparador, un monjo romànic amb espasa. Sempre m'ha fet pensar aquesta paradoxa dels templers. L'home de pau que es treia la sotana i sortia l'acer més cru. Es donava, sobretot, en els croats normands. Si llegiu Ivanhoe, el trobareu. 

El noi que ens va atendre ens va explicar que aquella es tractava d'una peça molt valuosa per la seva elaboració. El monjo en qüestió era un Sant Pau romànic fet als anys 60. L'artesà desfeia la pedra i la posava en un motlle. Després la polia i la cremava amb ozó.

A Rosa sempre ens han atès amb calma. Fent unes explicacions amables i acurades.

Poso el Sant Josep més a prop del bressol, que semblava que es desentengués. Sí, Rosa de Figueres és una botiga de tota la vida on podem trobar uns estris artesanals de llarga durada.