El culte al caganer.

S'acosta la Candelera, el moment en què la tradició diu de llevar el pessebre. 

El dos de febrer és el final de les celebracions litúrgiques del cicle de Nadal, que comencen al desembre amb la Puríssima. Es diu que aquest dia la verge entra al temple i es celebra il·luminant l'església amb moltes candeles que representen la llum de Déu. Abans es feia una processó, i si la candela que duia el mossèn s'apagava abans d'entrar a l'església, deien que això portava mala sort. Encara es deu celebrar aquest ritu?

Aquest dia també marca la minva de l'hivern més cru, o la seva continuació, és com un equador. Es diu que l'ós surt de la seva cova, i si plou, ja comença a deixondir-se, però si fa bo, decideix continuar la seva letargia. La dita fa, "si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la candelera riu, l'hivern és viu."

Abans de treure el pessebre, em miro la figura que més m'agrada, la del caganer. És una figura molt important en el pessebre català. Penso que una mica concentra la nostra manera de ser, per la seva senzillesa i humanitat, o bonhomia, i pel nostre sentit de l'humor, alguns dirien un xic irreverent. Pels nens i els grans,

és un joc cercar-lo en el pessebre i trobar el seu amagatall. 

És possible que la seva aparició tingués lloc en el segle XVII, època del barroc, moment en què al costat del diví, als artistes els agradava de contrastar els quefers més mundans. 

El caganer també pot simbolitzar la fertilitat de la terra, el seu abonament i riquesa. 

És, sens dubte, la figura més estimada per la gent. La mostra d'això és que ara, a les fires, al costat dels caganers tradicionals, podeu trobar caganers de tot tipus, que representen diferents oficis en la postura característica, o gent famosa,  esportistes, polítics... Realment tots plegats són molt divertits, i deuen cridar força l'atenció d'aquells que ens visiten de lluny, i no només per la seva singularitat, sinó per l'afició que hi posem tots contemplant-los.