Faig de nits el meu camí.

Arriba el cap d'any i m'agradaria trobar uns versos per compartir amb vosaltres, que fessin pensar en la quietud d'aquestes nits llargues, en què els ritmes habituals s'aturen i es deixa pas a la celebració. Fem el pessebre o l'arbre, preparem un sopar especial i ens adonem que fem com havien fet abans els nostres pares i avis, i també, probablement, els nostres besavis... I ens recordem de quan érem petits i de com acompanyàvem feliços els pares en el joc d'aquesta festa. Ara ve aquella època en què les nits són silents i els estels brillen com el glaç, nits, la de Nadal, la de Cap d'any, la de Reis, en què sembla que tot para, i es sent en les celebracions, en les trobades amb els amics i familiars, la força del cicle vital. En el cruixir dels papers dels regals, en el crepitar de la llenya al foc, el silencis ens donen un espai per pensar en el nostre passat i en el futur, ens ofereixen un moment per perdonar i avançar, per fer net; mentrestant, a fora, la natura gaudeix d'ella mateixa, festeja donant-se a nosaltres, estenent damunt dels nostres caps les nits més estelades de l'any. I vénen ganes de passejar pels carrers solitaris i foscos i mirar enlaire i poder traçar, per damunt de les teulades i les xemeneies, un camí, amb els estels, com al vers...Faig de nits el meu camí...