Les Arenes de Lutècia.

Els romans van projectar un model de ciutat en totes les seves urbs. Aquest model era el seu segell d'identitat i, de menys important a més, tant com podia, la ciutat repetia les seves construccions a imatge i semblança de Roma: el temple, el fòrum, les termes, l'aqüeducte i el circ. El món romà es sosté en aquests espais per portar a terme les funcions següents: el respecte als seus avantpassats, el comerç i l'ordre polític, la higiene i l'espectacle, entre d'altres.

La cridòria deuria ser eixordadora. En l'amfiteatre la lluita per la vida dels gladiadors encenien la passió dels espectadors. En alguns circs grans, com el Coliseu, s'hi celebrava la naumàquia; inundaven el cercle a través de sistemes de canalització de l'aigua. En les tardes caloroses, cobrien les grades amb un sistema de politges que desplegaven uns tendals.

Aquella tarda sobre les Arenes de Lutècia no feia calor. S'agraïa l'ombra que hi havia a dins, després de la caminada que havíem fet per trobar el circ. Les Arenes pertany a un parc des de finals del segle XIX. Victor Hugo va recolzar l'excavació de l'espai.

Com deia, vam pujar pel carrer Monge, i a cada passa, vèiem que ens havíem d'estar apropant, ja que als romans els agradava ubicar els seus centres en llocs lleugerament airejats. 

Vam franquejar la majestuosa porta i vam saltar a la palestra, com es deia en l'antiguitat sortir al lloc de lluita. Vam aixecar el braç com ho deurien fer els gladiadors. Ave Caesar! Morituri te salutant ! La tranquil·litat en el lloc no podia ser més agradable. Sens dubte que, des que els bàrbars van derruir el circ cap a finals del segle III d.c., aquí no crèiem que hi hagués hagut altre confrontació que la d'alguns amants furtius. Però no..., què vèiem?... En un extrem de les Arenes s'hi jugava! I pels crits que feien els participants, el joc estava en un moment àlgid.

La pilota pesant dibuixava una paràbola, i en caure feia espetegar una altra; allunyada la bola del mingo, ara no calia mesurar la distància. El joc estava molt competit. Encara faltaven molts punts i el joc s'anava animant.Les boles platejades rodaven per la superfície llisa de les Arenes.

En els nostres temps, però, es juga a un esport civilitzat, res de sang i lleons! Sí que hi cal enginy i càlcul; també mesura, ja que la força s'ha d'adequar a l'espai.Tres boles per a cada jugador i el mingo, l'objectiu. El millor tret de les tres puntuarà. La petanca, l'esport nacional francès, aixeca la pols a les Arenes de Lutècia, d'una forma més pacífica, bien sûr!