Benvingut fred !

Aquest matí de novembre el metro feia una subtil olor de naftalina. Ha arribat el fred a la ciutat, i amb aquest, han sortit de l'armari els abrics i les jaquetes, flairosos fins ara en el seu clos estiuenc, amb naftalè a les butxaques o flors d'espígol seques.


A partir d'avui, els matiners cercarem un cafè amb llet ben calent i..., compte!, que no se'ns escapi un rajolí de rom.


A les parades dels bus ja veurem qui es posi les mans a les butxaques i es bufi la punta dels dits o qui faci saltirons per escalfar-se els peus.


S'obriran els cels nets i brillants, en què encara hi dorm la lluna, i cap a on puja el fum de la llenya que crema a les llars de foc o a les estufes.


I l'alè que sortirà en mantenir un diàleg calorós.


Aquest matí ha vingut el fred, i aviat anirem a la fira de Santa Llúcia, i ens mirarem les figures de fang i comprarem un pastoret amb ànima de ferro, que faci de nou el camí de l'establia. I aquest s'acabarà perdent per un laberint de prestatges i llibres.


I encendran els llums als carrers, i podrem anar a patinar sobre gel, fent-nos la nostra pel·lícula personal d'un Rockefeller Center a la barcelonina.

I ara sí, ens escalfarem les mans amb les castanyes calentes de la parada que traurà una olor que enamora.

Benvingut fred ! que fas les estones íntimes més càlides.