Grover Washington Jr. al Boulevard Saint Michel.



Miles Davis, en les seves memòries, explicava que els músics americans eren idolatrats a Europa, sobretot a París. La tarda pel barri llatí i després pujant pel Boulevard Sant Michel semblava portar una banda sonora molt animada, amb percussió i baix, si voleu... Feia pensar en l'inici de la pel·lícula de Louis Malle, Le Souffle au coeur, en què es veuen carrers i gent i esclata la música vivificant de Charlie Parker. I nosaltres portàvem la il·lusió dels personatges joves de Truffaut o Malle. Seguíem un fil d'Ariadna invisible que ens duria a la descoberta de tresors: el mapa d'una gran ciutat, del seu metro en podem dir laberint. 

Després d'haver dinat molt bé a La Cochonnaille, un lloc molt recomanable, ja us en parlaré un altre dia...,vam dirigir-nos cap als Jardins de Luxemburg. Vam pujar pel Boulevard Saint Michel, envoltats de molt d'ambient. Era un dissabte a la tarda, els parisencs gaudien de la festa i d'una tarda amb núvols i fresca. La ciutat bullia d'inquietuds, deixant de banda la riuada dels turistes.

Per la nostra alegria vam trobar-nos amb botigues de venda de llibres i discos a baix preu. Al Boulinier, un llibre a vint cèntims. No és broma. Vam fer dues troballes interessants. Es sentia a la pell com una febre musico-literària, artística, al voltant d'aquestes botigues. Seguíem pujant i entràvem a una botiga més especialitzada en jazz. Un Gibert Joseph. Era un plaer viure l'animació que encomanaven els afeccionats a la música. Es veia aquella antiga fam de cercar discos a dos mans que els nous temps han fet perdre a dins de les botigues.

Uns dies abans,ja vam veure al Croco Jazz, a Rue Montagne de Sainte Génèvieve, darrere del Panteó, com cuidaven els vinils. Una delícia d'establiment. París estima de veritat el jazz.  

Se'm va acudir de mirar si allí, en aquella botiga a bon marché trobaria un disc de Grover Washington Jr. anomenat Now and Then, per mi el millor que va gravar aquest saxofonista i...bingo! El tenien!  Mira que l'havia cercat vegades i no el trobava mai enlloc. Calia haver anat a París i entrar a un Gibert Joseph, venta de nou i de vell... Va ser una gran sorpresa. 

Grover Washington Jr. aquí interpretava clàssics com In a sentimental mood, el tema de Duke Ellington o Stella by starlight ... un disc molt agradable d'escoltar, un preludi de la tardor. Coneixia aquest disc perquè l'havia escoltat moltes vegades en una casset i el volia gaudir en disc compacte. Aquesta tarda la vam acabar als jardins de Luxemburg, asseguts còmodament en un banc, bressolats per una fresca que feia pressentir la pluja, sota l'ombra d'uns castanyers centenaris. Després ens esperava el Borgogne i un corsica.

Comentaris

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Es que m'havia equivocat...

    Aquest text em fa pensar que, quan les coses vagin mal dades podras dir: "Sempre em quedarà Paris!", com en Bogart al final de Casablanca.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars