Les plantes de l'atzar.

Sempre ha sentit curiositat pels jardins abandonats o si voleu mal cuidats. En aquests indrets closos, sovint tancats per una porta de ferro amb motius florals, es respira una concentració d'olor d'herba i la dolcesa d'algunes flors, potser hi ha una mimosa o un gessamí...la bellesa abandonada de les plantes té un romanticisme molt intens. Una deixadesa que manté tota la vida de la naturalesa, el jardí ha deixat lloc a la força natural. Després hom pensa en aquells que deurien viure allí, si és que la casa resta abandonada. I es desprèn el misteri de la seva absència. Què els deuria passar? Potser es veu una nina plena de terra sota uns arbusts, l'indici d'una vida familiar passada. 

Seu en el seu jardí "abandonat", i parla amb un veí expert en plantes, en Noel. Ara que ve la calor, s'hi hauria de fer una renovació de les flors que s'han assecat. Primer de tot caldria arrencar les males herbes. "Les males herbes?", li pregunta en Noel, incrèdul. "Com pots anomenar males herbes a les plantes que duen els ocells?" En Noel li explica, mentre prenen una llimonada a l'entrada de la casa, la seva teoria sobre les herbes. Els ocells recullen amb els seus becs les llavors i les perden en el vol. El vent les mena cap a algun indret i la pluja fa la resta. Les plantes neixen lliures de la voluntat dels homes. Aquesta plantació atzarosa confirma la teoria heraclítica, tot és moviment en la naturalesa, no hi ha res que sigui sempre el mateix.

Comença a mirar-se aquella verdor amb uns altres ulls. "A més, continua en Noel, algunes són beneficioses i són components de cuina." En el passeig pel terreny han trobat menta, camamil·la, fonoll...

"Abans de plantar els geranis, que, per cert, uns fan més olor que altres,compte amb el que arrenquem". Sens dubte! Els ocells i el vent han fet molt bona feina. "Noel, vinga una altra llimonada!".