La voluntat d'entendre's.

Com deia el filòsof austríac Ludwig Wittgenstein, "Die Grenzen meiner Sprache bedeuten die Grenzen meiner Welt", "els límits del meu llenguatge són els límits del meu món." La riquesa de lèxic ens pot ajudar a viure i entendre la vida amb més plenitud. Però també podem estendre la idea al domini dels altres idiomes: com més llengües dominem, amb més cultures ens podrem entendre i, després de l'intercanvi, més àmplia serà la manera de veure les coses. El camí que puguem fer serà més llarg. Ens podrem sentir propers a més persones. Potser aleshores no serà tan important una bandera o un himne, un territori demarcat, sinó la riquesa cultural que ens hauran transmès les persones trobades pel camí, amb les quals haurem compartit vivències i punts de vista.

És necessari sortir de les nostres fronteres, viatjar i conèixer altres realitats per després, en tornar, provar d'entendre el que vivim a casa i veure'ns amb perspectiva, poder-nos comparar amb els altres. L'aprenentatge de llengües és vital per entendre el món. Com més llengües dominem, l'amplitud de mires també guanya, la capacitat per comprendre els altres. 

Un exemple del que estem dient és la figura de Ramon Llull. Llull té una obra immensa: més de 250 volums sobre temàtiques ben diverses, moltes de caire científic i filosòfic. Va escriure aquestes obres en català, llatí i en àrab. D'altra banda, van ser traduïdes en època de Llull a altres llengües romàniques, com l'occità, el castellà, el francès i l'italià, traduccions supervisades de segur pel mateix Llull. Actualment l'obra de Llull se segueix traduint a altres llengües.

Llull va treballar molt per a la difusió de les seves idees. Aquesta voluntat de comunicació és important i ha format part de la sensibilitat del nostre poble des de fa segles. D'una banda, ha estat així per al respecte als altres i per al diàleg i, de l'altra, per a la supervivència i el comerç. 

El que sorprèn molt avui dia és que hi hagi persones amb càrrecs importants, que han de viatjar i representar una societat determinada, i no parlin més que la seva pròpia llengua. On queda la voluntat personal d'entendre's d'aquests individus? On queda la seva inquietud per conèixer altres maneres de fer? Amb tot el respecte pels traductors, que segur que fan molt bona feina.