Hildegarda a Pedralbes.

Al desembre vam anar al monestir de Pedralbes, a fer una visita titulada Plantes, remeis i apotecaris. A banda d'ensenyar-nos les dependències del monestir, ens van explicar la importància de la seva professió mèdica. Hi havia un important hospital per a les monges. Aquí s'aplicava el coneixement científic de l'època, que anava des d'en Galè fins als metges àrabs. Les monges aplicaven a les cures les propietats de les herbes. 

Vam veure el planter d'herbes medicinals. D'algunes d'aquestes, avui dia en fem un ús habitual: el poniol, la camamilla, l'alfàbrega..., però n'hi ha d'altres prou curioses com l'hisop, que ,segons, Ibn Wäfid, la seva flor eliminava els gasos. Vam pensar que avui dia hi ha un corrent terapèutic que basa els seus tractaments en unes càpsules d'elements de la naturalesa.

El monestir seguia per als seus tractaments un llibre important en l'època: el Llibre de simples medicinals de l' abadessa, mística,compositora i naturalista alemanya Hildegarda von Bingen. Em va sobtar molt trobar aquí la creadora d'una música molt especial, uns cants de gran bellesa.

Ens la imaginem en una cel.la de dia, fent dibuixos de plantes i cantant. Té importància la seva personalitat polièdrica en una època no gaire afortunada, misògina. En aquells temps a vegades sorgien dones de gran caràcter i saviesa, defensores de la feminitat. Hildegarda ens fa pensar en la nostra Isabel de Villena, encara que aquesta fou posterior. Ambdues tenien una visió positiva de la dona, una visió més lliure, i és possible que això fos degut a la seva educació, provinent de cercles més liberals que altres.