El monestir de Pedralbes.

La reina Elisenda de Montcada va fer construir el monestir de Pedralbes en una zona preferent de la ciutat. Bé, quan el van construir es trobava ben lluny de Barcinona. Es diu que el volia en un lloc airejat, saludable i va tenir una bona pensada. Va distribuir uns quants pernils en diferents cases de la zona, de nord a sud i d'est a oest. El monestir s'aixecaria en aquell indret on el pernil s'assequés millor. I va ser el que van deixar a Pedralbes.

El monestir es trobava en un lloc idoni. Tenia aigua, bona vista i la muntanya al darrere, que l'arrecerava. De fet, d'aquesta muntanya es deurien extreure les pedres per a la seva construcció, unes pedres blanques que li donen nom: Pedralbes, en llatí Petras albas. 

La reina va comptar amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. Aquest va voler que l'església es dediqués a Santa Maria. L'any 1327 es va fundar el monestir, i de seguida va ser habitat per un grup de monges clarisses, que és la branca femenina de l'ordre de Sant Francesc. La congregació hi ha residit fins ara, actualment en un edifici annex.

El claustre gòtic és un dels més grans del món. Té un conjunt de símbols en el seu interior: la palmera, la rebuda joiosa a Jesús; el xiprers, la unió del cel amb la terra; l'estany, al centre del claustre, el paradís... Trobem també un pou del segle XVIII, una mostra de l'evolució tecnològica. També hi ha un hort de plantes medicinals i aromàtiques, que mantenen en peu la professió mèdica de la comunitat. Aquesta seguia els receptaris mèdics medievals, provinents dels coneixements grecs i àrabs. Hi havia un important hospital, les cel·les del qual estaven aïllades per si s'esdevenia una plaga de pesta o d'altres malalties contagioses. 

Al voltant del claustre són molt boniques les cel·les de dia de les monges, petites habitacions on es podien recollir al llarg del dia per a fer tasques com brodar, escriure, pregar,pintar,fer música... Les monges lletrades solien provenir de la noblesa i dedicaven el seu temps lliure al monestir a activitats properes a l'art, sempre amb la voluntat de formar-se en l'esperit. Passejant pel claustre trobareu la preciosa capella amb pintures de Ferrer Bassa, una joia del gòtic.  

A l'interior del monestir es pot visitar el menjador, que és molt llarg i amb unes taules del segle XIX, on les monges menjaven en silenci tot escoltant la monja que llegia passatges de la Bíblia a la trona. "Silentium", veiem escrit a la paret. A la cuina és on veiem més l'evolució tecnològica de la casa, hi ha una cuina de gas, l'escalfador i la típica pica catalana.

Veurem també el sepulcre de la reina en dues cares distintes. La cara que dóna al claustre, vestida com a vídua i penitent, mentre que la de l'interior de l'església, com a sobirana.

La grandesa de la corona catalanoaragonesa, admirada al llarg de la Mediterrània, tindria,sens dubte, un puntal espiritual en aquest monestir. El seu claustre deuria ser, com ara, un espai de recolliment, de meditació, però també un espai sintètic del món, un microcosmos.L'existència d'un espai així deuria insuflar en el cor dels valerosos cavallers tota la força,el coratge i el seny per avançar en els camins de la justícia i el bé.