La Boulangerie dels Arcs.

Cada matí, quan en Buck i jo passem pel carrer dels Arcs, flairem la tèbia olor de pa i cafè que surt del forn de la Zoe. No podem resistir-nos a entrar-hi. Si no tinc pressa, em prenc un cafè amb llet a la seva "konditorei". Llegeixo les notícies i sento les converses apagades de la gent. En aquell moment del matí van sortint les baguets calentes, les magdalenes, el pa d'aigua o les ensaïmades. En sortir no puc esperar i li clavo queixalada al crostó de la baguet que porto calentona.

Ara és tancat. Una porta de fusta amb un cadenat senzill . Qui diria que a darrere s´hi troba un mostrador brillant de pecats, un mosaic de pastissos de fruita, sachers, croissants,brioixos i coques!...  A la tarda desplegaran les portes i començarà altre cop la festa. Aleshores vindran els nens, amb les mares, àvies o cuidadors de torn a fer el berenar. L'animació pujarà de to, mentre la Zoe, parsimoniosa, anirà repartint cafès amb llet, batuts, xocolates...Un moment d'esbarjo abans no comencin les altres activitats.Sembla que avui,als nens, no se'ls permet l'oci.

El forn es va fundar a finals del segle XIX, passant de pares a fills, vivint èpoques d'auge i de crisi.Les portes es mantenen, inalterables al temps. Ara,de les parets, pengen uns acolorits bodegons de flors i fruites.

Surto amb una xapata. "Va Buck, som-hi!" "Que bona que és!...amb la crosta gruixuda.Farem torrades!" No hi ha manera més bona de començar el dia!