Dos grans fotògrafs a Barcelona: Viggo Rivad i Joaquim Gomis.

Anàvem al Palau Moja a veure una exposició de Lars Physant i ens ha sorprès agradablement l'obra del fotògraf Viggo Rivad. El fotògraf danès que va començar a observar la realitat als carrers com a taxista. Ens han agradat molt les fotos en blanc i negre de Copenhague, en què creava una atmosfera boirosa, plena de misteri.Per exemple, aquella del noi amb gorra  que festeja una noia. Aquestes fotos són dels anys 50 i 60. Retrata diferents personatges, escenes de la vida. Després hi ha fotos d'altres ciutats, com París, Sevilla, Barcelona, Venècia, i d'Israel. Les fotos de Venècia et submergeixen en l'ambient decadent de la ciutat fantasmagòrica. Hi ha unes fotos del Cafè Florian, dels canals a la tarda, i de les góndoles. També són molt intenses les fotos d'Israel, en color, dels anys setanta. Hi ha escenes també de l'Espanya dels anys 50, d'unes nenes de Granada, impactants, perquè veus la cruesa de la vida en aquells temps, i les de Barcelona, fetes en locals, en bars de nit, en què surten dones que, tot i l'època, sortien de festa. Rivad es fixava en la gent del carrer, en les classes humils, i les seves fotos a vegades esdevenien denúncies de situacions extremes. Es va fer conegut per les seves històries en fotos, sèries de fotos que seguien una història, com la titulada Goodbye, fotos molt fortes en les quals es veu la visita d'una dona gran a l'hospital per acomiadar-se del seu marit moribund. La seva fama a Dinamarca és important. Una foto d'una escala de cargol va servir per il·lustrar un segell dels correus danesos.

Els espais d'art de Barcelona estan fent últimament bastant de mostres de fotografia. La Joan Miró ha fet una molt bona exposició de Joaquim Gomis,el fotògraf dels fotoscops de la Polígrafa, aquells deliciosos volums quadrats en què les fotos ocupaven tota la pàgina, i la lletra anava en un pròleg, tractant els temes de la foto de forma literària. Encara recordo un fotoscop dedicat a l'escultura de Chillida, encapçalat per un pròleg magnífic d'en Gabriel Celaya. La col·lecció dels fotoscops va ser llarga. Gomis va mantenir una bona amistat amb Joan Miró, al qual també va fer algunes fotos.


La galeria Eude també ens ha fet gaudir, un cop més!, amb en Joaquim Gomis. Les fotos de les estacions de trens no tenen pèrdua, o les del Hyde Park anglès. Gomis retratava,com probablement Viggo Rivad, allò que el sorprenia, sent l'atzar un gran col·laborador. Les fotos d'Eivissa també són molt bones, aquella de l'ermita de San Juan, on surten els homes amb barret o les que va fer a unes cadires metàl.liques a l'estació d'esquí de Riggi Külm, Suïssa. 


És un plaer mirar aquestes fotografies i com ens agrada que el món de l'art els dediqui l'atenció que es mereixen.