Un flaneur

  


M'agrada passejar pel Port de les Sirenes, quan cau la tarda i els núvols prenen un color rogenc. Ensumes l' olor forta de mar i quitrà, gaudeixes de la calma. Sents que el dia va acabant. Pots anar fent balanç de com han anat les coses, com els pescadors que recullen o apedacen les xarxes. Sents veus llunyanes en algun iot, riures... ,algú, que deu estar preparant una festa. A l'escullera, el far aviat començarà a desprendre la llum.


Creix una gran animació al llarg del passeig marítim. Els restaurants  preparen les taules. La gent ve a fer un bon sopar. Sobretot els dijous al vespre, quan molts ja enceten la festa del cap de setmana. Dels locals surten llums de diferents tonalitats, que animen el passeig.
S'encenen rètols lluminosos. Passa una moto fent un soroll eixordador i el conductor fa un crit, avisant una noia rossa que parla amb un grup de joves.


Decideixes seure en una tauleta, a tocar del passeig, i assaborir el moment, demanes un cafè i mires com passa la gent. Cap a les vuit sonaran les campanes de l´església de Sant Miquel i un començarà a agafar una mica de fred. És aleshores quan penses en tornar a casa. Has fet la valoració del dia, has agafat la calma.T´has fumat dues pipes.


Obro la reixa rovellada del pati. L´hauré de pintar, bé..., potser abans l' hauré de restaurar. Quants cops no m´ho ha demanat la Clàudia? Entro. Al pati s´hi està bé. Creix l'herbam per arreu, però ja se sap, aquests dies estic de feina fins als nassos i també m'agrada aquesta descurança, el que la natura crea, el que el vent porta, deixar la terra a l'atzar. Sento el cant subtil, compassat, del tòtil. M'encanta. Qui sap on deu ser... ?Arribo a la porta d'entrada i 
m'arriba una flaire d'humus. Caldrà fer el sopar. Una cosa senzilla, s'ha fet tard.


"Fem unes torrades amb escalivada i un formatge camembert?" La Clàudia trasteja per la cuina. "Hauràs de treure el gos, avui no he tingut temps" Per suposat. El gos també necessita el seu moment de volta. Obro un excel.lent vi de Tarragona, és un vi aspre amb un intens gust de cireres i un color a contrallum roget clar. La seva olor també et fa pensar en la fusta i la terra. Us en dic el nom?


Després del sopar trec el Buck. El Buck és un Terranova de pèl negre, molt manso. Ens arribem a la zona de l'escullera. Ara el far ja desprèn tota la llum. A la llunyania es veuen algunes barques i dels seus pals unes llumetes. La remor de la mar és més feixuga i densa. Baixem a la sorra. Avui hi ha alguns pescadors. Han clavat la canya i passen l´estona. El Buck ensuma trossos de canyes, cordes velles, conquilles... ,va fent la seva recerca.

"Què, mestre? piquen?" "No gaire, això va com va." El pescador noctàmbul treu la petaca. "En vol?" "Vinga." Faig un glop. Caram! Conyac. Es posa bé en la barreja de l'aire marí.Bufa una ràfega forta de vent.  Deixem el pescador amb els seus pensaments.Tornem al passeig. Ja queda ben poca gent al port. El Buck va endavant. Podria tornar sol, però no ho farà. 

El Port de les Sirenes és un espai per compartir pensaments, vivències, projectes..., per trobar-se amb coneguts, amics, saludats o desconeguts.És un espai de reflexió, a on van a raure els moments d'inspiració, a on podem portar els nostres anhels, els desitjos més vius que ens ha produït la vida. Quan una experiència ens ha agradat, o colpit..., quan volem portar a terme un objectiu, ens sentim impel·lits per un cant atractívol de sirena. En sentir el cant tenim la necessitat de moure'ns. Ens arribem al Port, com Ulisses posseït per la bellesa, amb una ànsia de fer-la conèixer.Talment supervivents d'una odissea. I és tan bell aquest paisatge que veiem i recordem!
"Tornem a casa Buck!  Avui ja hem voltat prou. "