La cava

Els divendres acostumo a anar a la cava d'en Jacques. A vegades els dijous al migdia, o els dissabtes al vespre, com s'escaigui. Si cal comprar vi, o per fer els sopars freds dels dissabtes, si necessitem salmó, o algun formatge...En Jacques té un gran assortiment de queviures. Hi pots trobar el formatge de l'Alvèrnia, el Cantal, o un cremós Camembert. En entrar et rep la flaire dels vins i de les fruites. En un racó hi té una taula i unes cadires on es pot tastar algun vi de promoció, acompanyant-ho d'un bocí de formatge. La seva recomanació us pot ajudar. 

En Jacques és un bon vivant, però molt exigent portant el negoci i amb els que l'ajuden. Les seves inquietuds culturals han convertit la cava en un centre de reunions literàries, musicals i de debat. "Avui tindrem sarau!", et diu tot pentinant-se el moustache i posant ulls de murri. "Trobada poètica, llegirem textos de Pierre de Ronsard".   Ronsard!, el poeta que abans feien aprendre a les escoles, i potser avui i tot! El poeta de les roses.

"Vols que portem alguna cosa?", les vetllades s'animen amb menjars que porten els assistents. "Porteu la gana!, avui he fet una bullabessa, i em penso que us xupareu els dits." En Jacq va portar la bullabessa de casa seva, Marsella, "Marsei", com diu ell, quedant-se pensatiu, recordant la vida al port més transitat de la Mediterrània. "La bullabessa autèntica porta poc peix, potser algun escamarlà, no hi pot faltar el rap!, ni el sofregit de tomàquet!...", ei, que no us penso dir el secret de la meva bullabessa...heu de venir i descobrir-la!"

Arribem a l'hora. A la rebotiga ja hi ha gent asseguda, disposada a gaudir de la vetllada.Al centre de la botiga, han deixat espai per posar una tauleta amb la marmita de la bullabessa. Ens servim i la tastem. És forta, té gust de peix, de mar, és molt saborosa, amb un gust d'herbes, com de romaní...Ho acompanyem amb un Monopole, el blanc dels blancs per a qüestions marineres, i també per a temes formatgers. 

En Jacq ens presenta el rapsoda. Un home amb els cabells blancs i barba-llarg.Com Homer. És un col·lega d'en Jacq, de quan treballaven de transportistes al port de Marsella. Sempre els va unir la cançó i la taverna. "Estic fent una volta per aquí i potser m'hi estic uns dies." "En Lluc viu a Vannes, porta una botiga de fotografies i regals",explica en Jacq. "El turisme ens va salvant, coneixeu Vannes?" "Precisament vam ser-hi l'estiu passat. La ciutat on va viure en Vicenç Ferrer, el predicador valencià..." "El mateix!". "Ei, quina sort teniu de viure en aquest racó de món, el port de les sirenes és molt bonic !", diu en Lluc i podem estar-nos-hi més estona, però la lectura està a punt de començar. La gent es va dirigint als seients amb l'estómac calent.Ja s'ha omplert l'estança, som uns quinze. 

A fora va caient la tarda i entra la fresca perfumada dels til·lers del passeig i aquella olor indefinible de mar i terra de l'estiu. Ressona la veu greu d'en Lluc, advertint-nos amb la poesia del temps que avança, del valor del present, animant-nos al gaudi de la vida, proposant-nos la recerca de la felicitat. Des d'on estic assegut, veig les cistelles de fruita.Em concentro en el color vermell de les cireres,  en la  síndria,  en les maduixes...Quina combinació tan bona la poesia i la fruita! Quina bellesa hi ha en les coses més simples!
Sortim de la trobada amb l'ànim ple. El rapsoda ens ha obsequiat amb un poema de Ronsard per què el llegim a casa, per nosaltres. Gaudim-lo!

Heus aquí un ram que adés la meva mà
us ha triat de les flors espellides.
Si no haguessin estat avui collides,
en terra les hauríeu vist demà.

Això us sigui un avís cert i exemplar,
car les vostres belleses, bo i florides,
en molt poc temps cauran totes marcides
i, com les flors, de sobte han de finar. 

El temps se'n va, el temps se'n va, Senyora,
ai!, el temps no, nosaltres ens n'anem
i ens tindrà prest la terra engolidora,

i pel que fa als amors, si ara en parlem,
mai no es sap res del que la mort segella.
Estimeu-me,per tant, mentre sou bella.