Els laberints.

Aquest matí ens hem perdut pel Laberint d'Horta. La visita és molt recomanable. Primer us trobeu l'antic palauet d'estil neomudèjar dels Desvalls, que es troba en un estat rònec. Aprofitarem ara per fer una queixa de la poca conservació que reben en aquest país els elements culturals. 

Els jardins que envolten el palauet són una delícia. Hi ha elements propis del Modernisme, l'afició per l'exotisme, com la porta xinesa que obre un jardí i que van fer portar expressament de la Xina, en un afany col·leccionista molt propi dels nobles. Després anem trobant elements arquitectònics i escultòrics de gust neoclassicista: els frisos dedicats a diferents capítols de la mitologia clàssica, com el Rapte d'Europa. Tot l'entorn  està dedicat a l'amor. El jardí és una obra d'art del Romanticisme i s'estén en cinc nivells que vénen a representar les ascensions de l'amor. En el primer nivell, a l'entrada del jardí, veiem relleus que ens parlen de l'amor diví. Aquí hi ha l'inici del recorregut, en una plaça on convergeixen cinc camins, com a símbol dels camins de la vida.

El laberint és quadrat, senyal de la imperfecció de l'home, a diferència dels rodons que trobem a dins de les catedrals, que representen la perfecció de l'aproximació a Déu. Hem recordat el preciós laberint de Chartres. El d'Horta és d'estil grec, fet amb arbusts. A dins un fris recorda la història de Teseu , Ariadna, i el Minotaure. El laberint representa el moment de la passió amorosa.

Per damunt del laberint hi ha el canal romàntic d'Elies Rogent, per on passejaven en barca els enamorats de l'època. I més amunt d'aquest, el pavelló. Aquest sí que està en millor estat, gràcies a una restauració que es va fer en motiu del rodatge d'una pel·lícula. Dit sigui de pas, en el laberint es van filmar escenes de la pel·lícula El Perfum. 

 

Darrere del pavelló hi ha l'escultura d'una nimfa que està pensativa i sola. Se sent la remor d'aigua de la font i hom sent la solitud, la senzillesa i la calma després d'una ascensió pels diferents estadis de l'amor, a través de la qual ha prevalgut l'artifici.

Un camí, al costat dret del canal, ens mena a un racó idíl·lic, els horts del palau. Per allí circula l'aigua fins arribar al cementiri, en una clara al·lusió al tema clàssic i romàntic del Tempus Fugit.

Recomanem la visita, però aneu-hi un primer diumenge de mes, que la fareu amb un guia molt simpàtic i que en sap molt del jardí i de l'art, en Desiderio.

Hem sortit dels jardins del Laberint plens de vitalitat. Els laberints serveixen per trobar-se amb un mateix.

Després hem agafat el metro a Mundet fins a Fontana. A Gran de Gràcia hem baixat fins a Ros de Olano  i ens hem dirigit cap a la Plaça de la Revolució. La passejada pel laberint, de tres hores!, ens ha fet venir gana. Ens esperava un suculent dinar a l'O Gràcia, un restaurant d'estil francès, on es menja molt bé per un preu raonable. A l'O Gràcia podeu menjar unes gambes amb espinacs, o uns espàrrecs amb formatge de cabra, o unes albergínies farcides de carn... No us perdeu el pastís de formatge amb nabius!