Nocturn.

Prenem la fresca al jardí. Ens arriba l'olor fresca de la nit, la fragància de les plantes, de l'herba i de la chèvrefeuille. Ens ve la son amb el cant compassat, hipnòtic dels grills. S'escolta el tòtil veí, en alguna bassa. Escoltem el vell rellotge de dalt l'estudi que toca les onze. El Buck badalla. Tot té un ritme, una sincronia automàtica, la naturalesa segueix el seu curs. Nosaltres només som uns ens, com formigues, mosquits, o cuques de llum en el gran ordre. Ara no cal decidir res d'important.

La Clàudia entra somniosa a cercar uns esquimaux que ens cruspirem goludament.

Caram, el pati! L'amazones. Tanta pluja i tanta feina indoor han fet el seu efecte. M'agrada que la natura conquereixi el suposat jardí. 

La planta de l'encens ha crescut molt, i era un petit esqueix. Ja em van dir que era increïble com creixia. És genial pensar que d'aquesta planta es fan les varetes d'encens que perfumen l'habitació a vegades.