El far d'Eierland.

D'aquests dies a Holanda, l'excursió que ha valgut més la pena ha estat a l'illa frísia de Texel. El paratge natural té un gran encant, i, per nosaltres, gent del Mediterrani, és molt agradable caminar per la sorra quan hi ha marea baixa i veure un mar al lluny infinit. 

Far d'Eierland.

Vam sortir d'Amsterdam ben aviat, com ja era habitual aquests dies de marxa, eren dos quarts de nou, i ens dirigíem a l'estació central, on vam prendre el tren en direcció cap a Den Helder. El viatge era de dues hores, aproximadament, cap a una ciutat costanera del nord. 

Vam seguir apreciant un paisatge planer, de pòlders, verd tendre , i vaques pasturant i els cels del pintor Ruysdael. Al lluny, un molí.

Cap a Den Helder.

En arribar a Den Helder, ens va rebre una ciutat força moderna, solitària, i ens vam dirigir cap al port, on havíem d'agafar el ferry que ens duria a Texel. Abans de pujar-hi, vam tenir temps de menjar uns entrepans calents de formatge a la cafeteria. El fred i la pluja fina que queia convidava a alegrar l'estómac.

Den Helder.

El viatge va ser molt tranquil, acompanyats per les gavines. Quan vam arribar a l'illa, al port de Veerhaven, el sol ja havia sortit.

Ferry cap a Texel.

Vam cercar un bus que ens dugués a l'extrem nord de l'illa, on es trobava el Far, a Eierland. El viatge en aquest autobús va ser molt plaent, ens vam recórrer tota l'illa, fruint d'un paisatge molt bell. L'illa està bastant proveïda de càmpings, ens vam adonar que era un lloc de vacances per molts holandesos i per qui volgués desconnectar.

Camí cap al far d'Eierland.

Vam arribar al nostre destí, el far, i vam seguir un camí que ens hi duia. Vam baixar a la platja i els pulmons se'ns van eixamplar amb l'aire que bufava. Agraíem i no sabeu com aquell magnífic passeig assoleiat per la sorra d' Eierland, després de tants dies de pluja i fred a Amsterdam. Poder fer les nostres passes tranquil.lament sense haver d'estar atents al so frenètic dels timbres dels ciclistes i dels tramvies. 

Deixàvem vagar la vista al cel, a l'horitzó. Hi havia qui feia volar estels i qui passejava el gos o qui prenia el tímid sol, però ben calentó i bo aquell dia.

Després de la caminada vam fer gana i vam anar a dinar a un fantàstic restaurant a tocar de la platja i ben a prop de la parada de bus, que es diu Kaap den Noord. Un espai solejat, de fusta, decorat de bambús i canyes. Sonava bona música i la cançó dels Gossos, Corren pels carrers corren!... Quina sorpresa!

Restaurant Kaap den Noord.

Vam dinar molt bé i no ens vam voler complicar la vida, hi havia gana, així que van caure unes hamburgueses imponents.

Ben tips i contents, vam desfer el camí. Teníem un bon trajecte de tornada i un record inesborrable.