Bagatel·les dels camins.
En les excursions podem trobem objectes curiosos, que ens criden l'atenció. Si ens agraden, constitueixen el nostre botí de travessa; a vegades esdevenen talismans per al viatge, i en la tornada, records del viscut. En alguns llocs hem arribat a caure en els paranys per als turistes, i alguna bagatel·la hem portat cap a casa.
L'altre dia, quan pujàvem cap a Sant Segimon i ja érem als peus del seu mur, ens van cridar l'atenció uns fragments de ceràmica amb sanefes blaves que vam trobar per casualitat entre les pedres del camí. Fragments de plat que bé podrien tenir sis-cents anys. Qui sap? Potser eren els plats dels romeus que pujaven cap a Sant Miquel dels Barretons.
Que bonic aquest text breu. A tothom li agrada endur-se una bagatel.la d'algun lloc. De vegades les bagatel.les són persones que es creuen en el nostre camí... Ens les podem endur i fer-les decisives en la nostra vida, o bé apartar-les i continuar caminant. En nosaltres està la decisió final i el nostre trajecte vital es fa a partir d'aquestes tries constants. Com deia Machado: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar".
ResponElimina