Quants ports, quantes vides...
Mirant el port, rellegeixo aquest poema de Rilke. Que boniques que sonen les paraules; evoquen el present en la vida, en un instant, quan hom s'adona de les coses belles conegudes en el camí, de les vides viscudes, i de totes les que estan encara per trobar, en un atzar que les porta en l'ignot, en les infinites combinacions possibles, però que grans poden ser, si nosaltres volem ben alt.
34
Quants ports, però, i en aquests ports
quantes portes, que t'acullen potser.
Quantes finestres
des d'on es veu la teva vida i el teu esforç.
Quants brins alats de l'avenir
que, transportats a pler de la tempesta,
un tendre dia de festa
veuran que la seva floració et pertany.
Quantes vides que sempre es responen;
i per la volada que pren la teva pròpia vida
en ser d'aquest món,
quin gran no-res per sempre compromès.
Rainer Maria Rilke, Vergers
Molt adient aquest poema per il.lustrar el moment que visc!. Com sempre, el gran Rilke. Quin gran observador de la vida, i que ben traduides a paraules les seves reflexions. Va viure una època molt convulsa, tots aquells anys d'entre guerres, i va deixar una obra poètica molt valuosa. Llegim avui els seus poemes, i sembla que ens parlin del món d'ara. Sense dubtes, un poeta etern.
ResponEliminaQuim,
ResponEliminaMolt bonic el tros de poema i, especialment, la foto que sembla d'algun lloc de l'estranger. La visió del veler acompanyat dels raigs de sol filtrats ens convida a somiar.